El que això subscriu té que confessar que va quedar enormement captivat i emocionat per la estranya, hipnòtica i melosa veu del líder d’aquesta banda de pop (molt) alternatiu anglesa Antony and The Johnsons, l’enigmàtic Antony Hegarty, en el seu darrer disc, el genial i ampul•lós The Crying Light. Es per això que, mogut per la curiositat per veure si aquest següent treball podia igualar o millorar-lo, vaig decidir comprar-lo sense haver-lo escoltat abans.
Swanlights es el quart disc del grup, precedit per l’EP Thank you for your Love, designant aquest tema com a primer single del disc, i a l’àlbum l’acompanya un art book the 144 pàgines que inclou pintures, collages, fotografies i poemes del propi Hagerty.
Es molt difícil definir Swanlights. Té moments gloriosos, com el ja anomenat Thank you for your Love (la única petita aproximació al pop que l’Antony es digna a oferir-nos), o Ghosts, amb una melodia de teclats que ens recorda al The Piano del Nyman; moments torbadors, com la cançó que obre el disc, Everything is New, que només es un mateix acord de piano repetit, i la veu del Hegarty cantant el títol del tema una i una altra vegada, de diferents formes i cadències, creant una mena d’hipnòtic mantra captivador; hi segueix el The Great White Ocean, de fet, una altra volta de rosca al mateix tema. A I’m in Love hi entren noves incorporacions musicals instrumentals, com ara els vents, les cordes i els baixos, a més a més del piano.
En fi, un disc clarament inclassificable, en les antípodes del pop que acostumem a mostrar en aquest blog. Un disc a vegades fosc i torbador, a vegades brillant i encisador. Fins i tot avorrit si s’escolta de cap a peus. Un disc alternatiu.
Up: Un disc a conèixer. Una experiència quasi... religiosa.
Down: La cançó que dona nom al disc, Swanlights, definitivament lenta, avorrida i sense feeling
El Títol: Swanlights és, segons el propi Hagerty, "el reflex de la llum del sol sobre l’aigua del riu"
La Portada: Una collage creació del Hagerty
El Single:
Thank you for your Love, que va sortir mesos enrere amb una edició EP amb dos temes més inèdits, i una versió del Pressing On del Bob Dylan, i un altre de l’Imagine de Lennon. Al vídeo hi podem veure unes imatges d'un Antony Heagrty molt jove, a la seva arribada a la ciutat de Nova York
La Cançó: The Spirit was Gone, una delícia gairebé minimalista, chill-out, amb un sol piano i un violí acompanyant la veu del Hagerty
El Duet: Fletta, un duet amb la islandesa (i també estranya) cantant Björk, amb un tema que trenca amb tots els demés temes del disc, i les veus dels quals només estan acompanyades pel piano del Hagerty
La Perla: Salt Silver Oxygen, un toc clàssic dins de tota aquesta parafernàlia alternativa
La Frase: Thank you for your Love / when all is falling in the seizure of pain
La Pregunta: Per què es tant rar el Hagerty?
El Rànking: Quatre Alderaaners
Propera Entrega: Confessions, de la Liza Minelli
Swanlights es el quart disc del grup, precedit per l’EP Thank you for your Love, designant aquest tema com a primer single del disc, i a l’àlbum l’acompanya un art book the 144 pàgines que inclou pintures, collages, fotografies i poemes del propi Hagerty.
Es molt difícil definir Swanlights. Té moments gloriosos, com el ja anomenat Thank you for your Love (la única petita aproximació al pop que l’Antony es digna a oferir-nos), o Ghosts, amb una melodia de teclats que ens recorda al The Piano del Nyman; moments torbadors, com la cançó que obre el disc, Everything is New, que només es un mateix acord de piano repetit, i la veu del Hegarty cantant el títol del tema una i una altra vegada, de diferents formes i cadències, creant una mena d’hipnòtic mantra captivador; hi segueix el The Great White Ocean, de fet, una altra volta de rosca al mateix tema. A I’m in Love hi entren noves incorporacions musicals instrumentals, com ara els vents, les cordes i els baixos, a més a més del piano.
En fi, un disc clarament inclassificable, en les antípodes del pop que acostumem a mostrar en aquest blog. Un disc a vegades fosc i torbador, a vegades brillant i encisador. Fins i tot avorrit si s’escolta de cap a peus. Un disc alternatiu.
Up: Un disc a conèixer. Una experiència quasi... religiosa.
Down: La cançó que dona nom al disc, Swanlights, definitivament lenta, avorrida i sense feeling
El Títol: Swanlights és, segons el propi Hagerty, "el reflex de la llum del sol sobre l’aigua del riu"
La Portada: Una collage creació del Hagerty
El Single:
Thank you for your Love, que va sortir mesos enrere amb una edició EP amb dos temes més inèdits, i una versió del Pressing On del Bob Dylan, i un altre de l’Imagine de Lennon. Al vídeo hi podem veure unes imatges d'un Antony Heagrty molt jove, a la seva arribada a la ciutat de Nova York
La Cançó: The Spirit was Gone, una delícia gairebé minimalista, chill-out, amb un sol piano i un violí acompanyant la veu del Hagerty
El Duet: Fletta, un duet amb la islandesa (i també estranya) cantant Björk, amb un tema que trenca amb tots els demés temes del disc, i les veus dels quals només estan acompanyades pel piano del Hagerty
La Perla: Salt Silver Oxygen, un toc clàssic dins de tota aquesta parafernàlia alternativa
La Frase: Thank you for your Love / when all is falling in the seizure of pain
La Pregunta: Per què es tant rar el Hagerty?
El Rànking: Quatre Alderaaners
Propera Entrega: Confessions, de la Liza Minelli
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada