20Ten es l’àlbum que fa trenta-tres en la carrera de l’inefable Geni de Minneàpolis, l’home que té per nom un symbol, o l’artista conegut abans com Prince, o, senzillament, el Prince. El disc, com es habitual en ell, està produced, arranged, composed and performed by Prince en els seus estudis-ciutat de Paisley Park, a la seva ciutat natal, Minneàpolis. Es tracta, com també es habitual en ell, d’una col•lecció musical d’elements de funk, pop, rock i música soul.
El disc es va llençar al 10 de Juliol d’aquest mateix any, mitjançant el NPG Label, però com també es molt habitual en ell (i ja en portem tres habitualitats), la seva distribució no ha estat ni molt menys la ordinària, ja que aquest àlbum no es pot trobar en les tendes, encara que tampoc per internet (al menys, no de forma oficial i legal). 20Ten es va incloure en el suplement dominical de varis diaris del Regne Unit (Daily Mirror, Daily Record), Bèlgica (Het Nieuwsblad, De Gentenaart), França (Courrier International) i Alemanya (Rolling Stone Magazine), a l’increíble preu de 65 centaus de lliura (!!!) al Regne Unit. La raó que dona l’artista per a distribuir el disc d’aquesta manera tant poc ortodoxa es que així evitava les llistes d’èxits, la pirateria i l’estrès (sic). No cal dir que les vendes dels diaris d’aquell dia es van incrementar d’una forma absolutament sorprenent: el Daily Mirror va augmentar la seva tirada en 334.000 còpies, i el Daily Record ho va fer en 45.000.
20Ten es, segons les paraules del propi Prince, un diari personal de l’any 2010, un any a tenir en compte (segons ell). Son nou cançons marca de fàbrica de l’artista (més una hidden song), amb el seu segell més genuí. Molt de funky (Sticky like Glue, Compassion Everybody loves Me), ensucrades balades (Future Soul Song, Sea of Everything), soul (Walk in Sand ) i rock (Act of God). Un disc molt Prince, potser el millor que ha fet aquests últims anys (molt millor que els decebedors 3121 i Planet Earth, però a la par amb el magnífic LotusFlow4r) que no decebrà als seus seguidors incondicionals, entre els quals m’hi incloc, si es que poden aconseguir-lo!
Up: Prince cent per cent. No esperàvem menys d’ell (o si).
Down: Fatal aquest sistema de distribució! Nosaltres, pobres desgraciats que vivim a l’extrarradi dels centres de l’univers musical –el Regne Unit i els Estats Units- no ens queda més remei que el pataleo a l’hora d’aconseguir material d’aquest personatge
El Títol: 20Ten, segons ell, un diari personal d’aquest mateix any: el 2010
La Portada: Una caricatura del propi Prince, bastant desangelada. Prince sempre acostuma a oferir-nos portades bastant aconseguides. No es aquest el cas
Els Singles: Evidentment, no s’han comercialitzat
La Cançó: Sticky like Glue, un exercici funky que ens porta als primers treballs del Prince. Demolidora
La Hidden Song: Entre la cançó numero 9 i la hidden song d’aquest disc, Laydown, hi van 76 temes (!!!!), de fet, son espais buits que, sincerament, no sé de quina utilitat son. No ens haguèssim perdut res si no hi fos
La Perla: Sea of Everything, una balada inconfusible del Prince. Una petita joia que emociona. Una meravella.
La Frase: If you’re the King of Hate / or if you’re the Queen of Misery / tonight I love everybody / and eveybody loves me (Everybody loves Me)
L’Anècdota: Abans de llençar aquest àlbum, el Prince va penjar a internet la cançó Cause and Effect, que, presumiblement, havia de formar part del nou disc. Al final no va ser així, però a les lyrics de la cançó hi trobem alguns dels títols de 20Ten: Compassion, Beginning Endlessly i Future Soul Song
La Pregunta: Per què es tant rar el Prince?
El Rànking: Set Alderaanings
El disc es va llençar al 10 de Juliol d’aquest mateix any, mitjançant el NPG Label, però com també es molt habitual en ell (i ja en portem tres habitualitats), la seva distribució no ha estat ni molt menys la ordinària, ja que aquest àlbum no es pot trobar en les tendes, encara que tampoc per internet (al menys, no de forma oficial i legal). 20Ten es va incloure en el suplement dominical de varis diaris del Regne Unit (Daily Mirror, Daily Record), Bèlgica (Het Nieuwsblad, De Gentenaart), França (Courrier International) i Alemanya (Rolling Stone Magazine), a l’increíble preu de 65 centaus de lliura (!!!) al Regne Unit. La raó que dona l’artista per a distribuir el disc d’aquesta manera tant poc ortodoxa es que així evitava les llistes d’èxits, la pirateria i l’estrès (sic). No cal dir que les vendes dels diaris d’aquell dia es van incrementar d’una forma absolutament sorprenent: el Daily Mirror va augmentar la seva tirada en 334.000 còpies, i el Daily Record ho va fer en 45.000.
20Ten es, segons les paraules del propi Prince, un diari personal de l’any 2010, un any a tenir en compte (segons ell). Son nou cançons marca de fàbrica de l’artista (més una hidden song), amb el seu segell més genuí. Molt de funky (Sticky like Glue, Compassion Everybody loves Me), ensucrades balades (Future Soul Song, Sea of Everything), soul (Walk in Sand ) i rock (Act of God). Un disc molt Prince, potser el millor que ha fet aquests últims anys (molt millor que els decebedors 3121 i Planet Earth, però a la par amb el magnífic LotusFlow4r) que no decebrà als seus seguidors incondicionals, entre els quals m’hi incloc, si es que poden aconseguir-lo!
Up: Prince cent per cent. No esperàvem menys d’ell (o si).
Down: Fatal aquest sistema de distribució! Nosaltres, pobres desgraciats que vivim a l’extrarradi dels centres de l’univers musical –el Regne Unit i els Estats Units- no ens queda més remei que el pataleo a l’hora d’aconseguir material d’aquest personatge
El Títol: 20Ten, segons ell, un diari personal d’aquest mateix any: el 2010
La Portada: Una caricatura del propi Prince, bastant desangelada. Prince sempre acostuma a oferir-nos portades bastant aconseguides. No es aquest el cas
Els Singles: Evidentment, no s’han comercialitzat
La Cançó: Sticky like Glue, un exercici funky que ens porta als primers treballs del Prince. Demolidora
La Hidden Song: Entre la cançó numero 9 i la hidden song d’aquest disc, Laydown, hi van 76 temes (!!!!), de fet, son espais buits que, sincerament, no sé de quina utilitat son. No ens haguèssim perdut res si no hi fos
La Perla: Sea of Everything, una balada inconfusible del Prince. Una petita joia que emociona. Una meravella.
La Frase: If you’re the King of Hate / or if you’re the Queen of Misery / tonight I love everybody / and eveybody loves me (Everybody loves Me)
L’Anècdota: Abans de llençar aquest àlbum, el Prince va penjar a internet la cançó Cause and Effect, que, presumiblement, havia de formar part del nou disc. Al final no va ser així, però a les lyrics de la cançó hi trobem alguns dels títols de 20Ten: Compassion, Beginning Endlessly i Future Soul Song
La Pregunta: Per què es tant rar el Prince?
El Rànking: Set Alderaanings
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada