Sharon Elga Corr, coneguda simplement per la Sharon Corr, component amb el seu germà i les seves dues germanes de la banda irlandesa The Corrs, violinista, pianista i guitarrista, compositora de diversos èxits del grup, com ara So Young, Radio, Long Night o Goodbye, va confirmar el llançament del seu primer àlbum en solitari, Dream of You, al programa de la televisió anglesa This Morning el quinze de Juliol de l’any pasat.
Dream of You contè dotze cançons, set de les quals estàn escrites per ella, així com la part instrumental de violí en totes les cançons. En el disc l’acompanyen vells amics del grup que la va veure nèixer musicalment, com ara l’Anthony Drennan a la guitarra, el Keith Duffy al baix i el Jason Duffy a la bateria. Els arrangements orchestrals van a càrrec de la Fiachra Trench, col.laboradora en quatre dels àlbums dels Corrs.
Les altres composicions del disc son tres peces instrumentals (Our Wedding Day, Cooley’s Reel i Mná Na h’Éireann, amb la tònica que ens tenen acostumats amb el grup dels seus germans), i dues versions prou conegudes: l’Everybody’s got to learn Sometimes (el segon single), preciosa balada dels Korgis dels anys vuitanta, i la (desangelada) Small Town Boy, dels Bronsky Beat.
Es un disc molt correcte, pausat i melòs. No ens pot per menys que recordar-nos als treballs dels Corrs, ja que es la veu de la Sharon la que es sent a les background vocals dels discos dels seus germans, però pot ser una mica més madur, i sobretot més calmat. Tres anys enrere, la seva germana Andrea va treure tambè un primer disc en solitari, Ten Feet High, i ens preguntem si la carrera dels Corrs està acabada (que amb els fiascos dels seus últims àlbums no ens estranayria gens), o be que els seus components s’han pres uns quants anys sabàtics per empendre cadascun les seves aventures sols. Sigui com sigui, amb els Corrs o sense ells, sempre son benvinguts nous treballs amb les extraordinàries veus d’aquestes dames irlandeses.
Up: Un pas més en la discografia dels Corrs, encara que sigui amb un altre dels seus components en solitari. Un molt bon debut, encara que fàcil i simple, però molt correcte
Down: Smalltown Boy, la versió que la Sharon fa del tema dels Bronski Beat. Amb un començament notable, la cançó deriva en un no res repetitiu que ens fa pensar la necessitat d’aquesta versió
El Títol: Una declaració d’amor en tota regla: I dream of you / and I long for you / all I want is you / oh tell me what to do
La Portada: Típica foto de la nena maca estirada al llitet. La originalitat brilla per la seva absència.
Els Singles:
It’s not a Dream
Dream of You contè dotze cançons, set de les quals estàn escrites per ella, així com la part instrumental de violí en totes les cançons. En el disc l’acompanyen vells amics del grup que la va veure nèixer musicalment, com ara l’Anthony Drennan a la guitarra, el Keith Duffy al baix i el Jason Duffy a la bateria. Els arrangements orchestrals van a càrrec de la Fiachra Trench, col.laboradora en quatre dels àlbums dels Corrs.
Les altres composicions del disc son tres peces instrumentals (Our Wedding Day, Cooley’s Reel i Mná Na h’Éireann, amb la tònica que ens tenen acostumats amb el grup dels seus germans), i dues versions prou conegudes: l’Everybody’s got to learn Sometimes (el segon single), preciosa balada dels Korgis dels anys vuitanta, i la (desangelada) Small Town Boy, dels Bronsky Beat.
Es un disc molt correcte, pausat i melòs. No ens pot per menys que recordar-nos als treballs dels Corrs, ja que es la veu de la Sharon la que es sent a les background vocals dels discos dels seus germans, però pot ser una mica més madur, i sobretot més calmat. Tres anys enrere, la seva germana Andrea va treure tambè un primer disc en solitari, Ten Feet High, i ens preguntem si la carrera dels Corrs està acabada (que amb els fiascos dels seus últims àlbums no ens estranayria gens), o be que els seus components s’han pres uns quants anys sabàtics per empendre cadascun les seves aventures sols. Sigui com sigui, amb els Corrs o sense ells, sempre son benvinguts nous treballs amb les extraordinàries veus d’aquestes dames irlandeses.
Up: Un pas més en la discografia dels Corrs, encara que sigui amb un altre dels seus components en solitari. Un molt bon debut, encara que fàcil i simple, però molt correcte
Down: Smalltown Boy, la versió que la Sharon fa del tema dels Bronski Beat. Amb un començament notable, la cançó deriva en un no res repetitiu que ens fa pensar la necessitat d’aquesta versió
El Títol: Una declaració d’amor en tota regla: I dream of you / and I long for you / all I want is you / oh tell me what to do
La Portada: Típica foto de la nena maca estirada al llitet. La originalitat brilla per la seva absència.
Els Singles:
It’s not a Dream
Va ser llançat mès d’un any abans del llançament de l’àlbum, concretament al 28 d’Agost del 2009. La Sharon l’ha anat promocionant en diversos festivals de música, com ara el de Isle of Wight o el de Glastonbury. Segons la pàgina web de la cantant, només en unes hores aquesta cançó va entrar en el Top 100 de les baixades digitals de l’ITunes.
Everybody’s got to learn Sometimes
Versió molt encertada del clàssic dels vuitanta dels Korgis, que la Sharon la canta amb devoció i soltura. El vídeo està enregistrat a Andalusia.
La Cançó: Mná Na h’Éireann, una preciosa peça instrumental escrita per la Seán Ó Riada, que va fer famosa fa uns anys la Sarah Brightman amb el títol de So Many Things.
El Duet: Buenos Aires, amb el cantant patri Alex Ubago, tots dos cantant en anglès. Ja ve de lluny el costum dels Corrs de cantar amb solistes espanyols. Recordem aquells The Hardest Day i One Night amb l’Alejandro Sanz a l’Edició Especial del seu El Alma al Aire, o el Amarrado a tí amb l'Ubago.
Els Bonus Tracks: N’hi ha un a la Edició de l’ITunes: Jenny’s Chicken, tradicional i instrumental. No crec que en perdem gran cosa.
La Perla: Butterflies. Un teme preciós, amb una combinació ideal de la veu de la Sharon amb un subtil toc de piano.
La Frase: You said just to wait give it time / and one day you’ll look around / and see the Sun has come out from the cloud (Real World)
L’Anècdota: Per a la presentació del seu primer àlbum, diuen que va ser convocada a l’estudi pel presentador del programa de televisió This Morning Phillip Schofield mitjançant la omnipresent xarxa social Twitter
La Pregunta: Al disc hi ha la peça instrumental Our Wedding Day, però la Sharon va interpretar el dia del seu propi casament Along with the Girls, que pertany al primer disc dels Corrs. No seria mès lògic fer-ho a l’inrevès?
El Rànking: Cinc Alderaaners
Propera Entrega: 20Ten, del Prince
El Duet: Buenos Aires, amb el cantant patri Alex Ubago, tots dos cantant en anglès. Ja ve de lluny el costum dels Corrs de cantar amb solistes espanyols. Recordem aquells The Hardest Day i One Night amb l’Alejandro Sanz a l’Edició Especial del seu El Alma al Aire, o el Amarrado a tí amb l'Ubago.
Els Bonus Tracks: N’hi ha un a la Edició de l’ITunes: Jenny’s Chicken, tradicional i instrumental. No crec que en perdem gran cosa.
La Perla: Butterflies. Un teme preciós, amb una combinació ideal de la veu de la Sharon amb un subtil toc de piano.
La Frase: You said just to wait give it time / and one day you’ll look around / and see the Sun has come out from the cloud (Real World)
L’Anècdota: Per a la presentació del seu primer àlbum, diuen que va ser convocada a l’estudi pel presentador del programa de televisió This Morning Phillip Schofield mitjançant la omnipresent xarxa social Twitter
La Pregunta: Al disc hi ha la peça instrumental Our Wedding Day, però la Sharon va interpretar el dia del seu propi casament Along with the Girls, que pertany al primer disc dels Corrs. No seria mès lògic fer-ho a l’inrevès?
El Rànking: Cinc Alderaaners
Propera Entrega: 20Ten, del Prince
Acabo de comprármelo hoy. Aún no lo escuché. Por cierto vi el de Hurts, ¿lo compro?
ResponEliminaSiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii
ResponElimina