El vuitè àlbum d’estudi del Phil Collins ha trigat en sortir també vuit anys. Desprès de que els metges li diagnostiquessin una malaltia a la oïda (amb la qual cosa no podia compondre) i una lesió a la esquena (no podria tocar la bateria mai més), semblava que la carrera de l’ex-bateria i ex-solista de Genesis s’havia acabat. Però no. En Collins encara tenia coses per a dir, i aquest Going Back (tota una declaració de principis) n’és la prova.
L’àlbum conté nombrosos covers de clàssics de R&B i Soul de la Motown, versionant a gent tant dispar i genial com l’Smokey Robinson, l’Stevie Wonder, els Temptations o el Marvin Gaye, entre d’altres. No es la primera vegada, però, que en Collins flirteja amb el soul: ja a l’any 1982 va arribar al més alt de les llistes d’èxits del món sencer amb aquell You can’t hurry Love, que va ser la seva carta de presentació de la seva carrera com a solista en solitari.
El disc podria ser extraordinari, si no fos per que es dispers. La Edició Especial conté vint-i-nou cançons, que, escoltades per separat, son sublims, amb arranjaments perfectes i un so gairebé com els originals. Però, al escoltar el disc sencer, totes les cançons semblen igual, i les balades (sempre tant encertades amb la veu d’en Collins) no arriba a fer-se les seves, i quasi com que cansen. Tant que havíem criticat el Rod Stewart contínuament alletant la vaca amb la seva colecció d’estàndards, i ara resulta que ho feia bé!
Up: Les cançons son fantàstiques, i en Collins les canta força bé. Un retorn (encara que no triomfal) d’un artista extraordinari
Down: Masses temes que sonen massa igual. Amb la meitat n’hagués hagut prou. A vegades, menys es més
El Títol: Going Back. El títol ho diu tot. No cal dir res més
La Portada: Maquíssima. Una imatge d’un Phil Collins jovenet tocant la seva passió: la bateria. Molt encertat.
El Single: (Love is like a) Heatwave. Un clàssic del soul del grup Martha and The Vandellas. Molt bon encert fer d’aquest tema el primer single. Ens recorda molt al You can’t hurry Love, amb un Phil Collins en plena forma.
L’àlbum conté nombrosos covers de clàssics de R&B i Soul de la Motown, versionant a gent tant dispar i genial com l’Smokey Robinson, l’Stevie Wonder, els Temptations o el Marvin Gaye, entre d’altres. No es la primera vegada, però, que en Collins flirteja amb el soul: ja a l’any 1982 va arribar al més alt de les llistes d’èxits del món sencer amb aquell You can’t hurry Love, que va ser la seva carta de presentació de la seva carrera com a solista en solitari.
El disc podria ser extraordinari, si no fos per que es dispers. La Edició Especial conté vint-i-nou cançons, que, escoltades per separat, son sublims, amb arranjaments perfectes i un so gairebé com els originals. Però, al escoltar el disc sencer, totes les cançons semblen igual, i les balades (sempre tant encertades amb la veu d’en Collins) no arriba a fer-se les seves, i quasi com que cansen. Tant que havíem criticat el Rod Stewart contínuament alletant la vaca amb la seva colecció d’estàndards, i ara resulta que ho feia bé!
Up: Les cançons son fantàstiques, i en Collins les canta força bé. Un retorn (encara que no triomfal) d’un artista extraordinari
Down: Masses temes que sonen massa igual. Amb la meitat n’hagués hagut prou. A vegades, menys es més
El Títol: Going Back. El títol ho diu tot. No cal dir res més
La Portada: Maquíssima. Una imatge d’un Phil Collins jovenet tocant la seva passió: la bateria. Molt encertat.
El Single: (Love is like a) Heatwave. Un clàssic del soul del grup Martha and The Vandellas. Molt bon encert fer d’aquest tema el primer single. Ens recorda molt al You can’t hurry Love, amb un Phil Collins en plena forma.
Els Bonus Tracks: La Edició Standard té divuit temes. La Especial, en té onze més.
La Edició Especial: Al DVD que acompanya aquesta Edició estan els vint-i-nou temes en format Mp3, que es poden descarregar a l’ordinador. A més a més, n’hi ha quatre cançons més, que fan un total de 33.
La Perla: Never dreamed you’d leave in Summer, una preciosa balada marca de la casa. Aquesta cançó la va cantar l’Stevie Wonder en el funeral del malograt Michael Jackson.
La Frase: Now there are no games to only pass the time / No more electric trains, no more trees to climb / But thinking young and growing older is no sin /And I can play the game of life to win (Going Back)
L’Anècdota: Collins va comentar que amb el Going back no volia fer un disc nou, si no que el que volia era fer-lo vell; va fer que les cançons sonessin exactament com sonaven els originals, però amb la seva veu.
La Pregunta: Per què va escollir Collins, segons les seves paraules, les cançons més fosques, menys conegudes, del extens i magnífic catàleg de la Motown?
El Rànking: Cinc Alderaaners
Propera Entrega: Hands all Over, dels Maroon 5
La Edició Especial: Al DVD que acompanya aquesta Edició estan els vint-i-nou temes en format Mp3, que es poden descarregar a l’ordinador. A més a més, n’hi ha quatre cançons més, que fan un total de 33.
La Perla: Never dreamed you’d leave in Summer, una preciosa balada marca de la casa. Aquesta cançó la va cantar l’Stevie Wonder en el funeral del malograt Michael Jackson.
La Frase: Now there are no games to only pass the time / No more electric trains, no more trees to climb / But thinking young and growing older is no sin /And I can play the game of life to win (Going Back)
L’Anècdota: Collins va comentar que amb el Going back no volia fer un disc nou, si no que el que volia era fer-lo vell; va fer que les cançons sonessin exactament com sonaven els originals, però amb la seva veu.
La Pregunta: Per què va escollir Collins, segons les seves paraules, les cançons més fosques, menys conegudes, del extens i magnífic catàleg de la Motown?
El Rànking: Cinc Alderaaners
Propera Entrega: Hands all Over, dels Maroon 5
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada