Happiness es l’àlbum de debut del duo de pop sintetitzat Hurts, precedit pels singles Better than Love al Maig i Wonderful Life a l’Agost. Aquest disc ha tingut una de les promocions mès extraordinàries dels últims temps, anticipant dos singles a la sortida de l’àlbum, penjant els vídeos d’aquests temes al omnipresent YouTube, entrevistes a ràdios i televisió, actuacions musicals a petits clubs londinencs, i un aura de misteri al voltant de la figura dels dos membres del grup, totalment premeditada, que ha fet que aquest llançament, coincidint desprès de la baixada de l’estiu, sigui un dels més esperats de l’any.
La crítica anglesa s’ha cebat bastant amb aquest disc de debut, amb comentaris com que els Hurts han estat més pendents de construir-se una història, que en la seva música pròpiament dita, que no han après res de totes les ensopegades dels anys vuitanta, d’amagar qualsevol bri de talent rera una muntanya de sintetitzadors, o be descrivint l’àlbum com un pop urbà però banal.
Amb un primer single explosiu, Better than Love, els Hurts, mostrant-nos una mena d’imatge andrògina, a mig camí entre els Tear for Fears i el David Bowie de la seva etapa més histriònica, i una música hereva directa dels Pet Shop Boys (veritables puntals de la música electrònica dels vuitanta) i, si, un altre cop, dels Tear for Fears, ens van oferir una altra joia en forma de segon single, Wonderful Life. Tot presagiava el millor, i, per sort, ha estat així.
Els disc ens porta a través d’una sèrie de cançons ben executades (Evelyn, Illuminated) i amb una producció molt acurada (Sunday, Blood, Tears & Gold), molt pop electrònic elegant (Stay, una balada molt vuitantes) i acabant amb dues peces monumentals que son Unspoken, amb aquest final instrumental demolidor, i Water, aquest mig temps preciós que per si sol, juntament amb els dos primers singles, ja justifica la compra de l’àlbum.
Up: La anticipació amb la que ens han venut el producte.
Down: La sensació que serà un grup d’un sol disc
El Títol: El disc destil•la melangia pels quatre costats, xocant amb la rotunditat del títol de l’àlbum
La Portada: Molt vuitantes. Un look molt Tears for Fears. Una declaració de principis en tota regla.
Els Singles:
Better than Love, llançat al mercat el 23 de Maig (quatre mesos abans del disc), començant així la hurts-mania a tots els locals musicals de Londres.
La crítica anglesa s’ha cebat bastant amb aquest disc de debut, amb comentaris com que els Hurts han estat més pendents de construir-se una història, que en la seva música pròpiament dita, que no han après res de totes les ensopegades dels anys vuitanta, d’amagar qualsevol bri de talent rera una muntanya de sintetitzadors, o be descrivint l’àlbum com un pop urbà però banal.
Amb un primer single explosiu, Better than Love, els Hurts, mostrant-nos una mena d’imatge andrògina, a mig camí entre els Tear for Fears i el David Bowie de la seva etapa més histriònica, i una música hereva directa dels Pet Shop Boys (veritables puntals de la música electrònica dels vuitanta) i, si, un altre cop, dels Tear for Fears, ens van oferir una altra joia en forma de segon single, Wonderful Life. Tot presagiava el millor, i, per sort, ha estat així.
Els disc ens porta a través d’una sèrie de cançons ben executades (Evelyn, Illuminated) i amb una producció molt acurada (Sunday, Blood, Tears & Gold), molt pop electrònic elegant (Stay, una balada molt vuitantes) i acabant amb dues peces monumentals que son Unspoken, amb aquest final instrumental demolidor, i Water, aquest mig temps preciós que per si sol, juntament amb els dos primers singles, ja justifica la compra de l’àlbum.
Up: La anticipació amb la que ens han venut el producte.
Down: La sensació que serà un grup d’un sol disc
El Títol: El disc destil•la melangia pels quatre costats, xocant amb la rotunditat del títol de l’àlbum
La Portada: Molt vuitantes. Un look molt Tears for Fears. Una declaració de principis en tota regla.
Els Singles:
Better than Love, llançat al mercat el 23 de Maig (quatre mesos abans del disc), començant així la hurts-mania a tots els locals musicals de Londres.
I Wonderful Life, posat a la venda el 22 d’Agost, on podem veure clares influències dels ja esmentats Pet Shop Boys, i fins i tot dels Spandau Ballet o dels China Crisis. Ja es un clàssic.
Stay, pot ser la cançó més representativa del disc i futura icona:
El Duet: Devotion, amb la Kylie Minogue. No és la millor cançó del disc. Aquesta col•laboració ens recorda molt a la que va fer la mateixa Kylie amb aquell Kids del Robbie Williams. Desangelada, i totalment desaprofitada.
La Hidden Song: Desprès del Water (la cancó que tanca el disc), hi apareix Verona. Comença als 4:45 minuts, més d’un minut desprès del final de Water.
La Edició Especial: I ha una Edició Nokia Music Store amb el Water (sense la hidden song) i la encara inèdita Happiness.
La Perla: Unspoken. Una peça capital del disc, amb una final demolidor, etern, que deixa en un molt segon terme la veu del solista, que repeteix una i una altra vegada.
La Frase: Every second is a Lifetime / and every minute more brings you closer to God / and you see nothing but the Red Lights / you let your body burn like never before.
L’Anècdota: Per a promocionar el disc, els Hurts van penjar a internet una cançó que no està inclosa en l’àlbum: la que dona nom al disc.
La Pregunta: Per què es tant difícil veure sortir grups com aquest, frescos, sincers, arriscats, autèntics avui en dia?
El Rànking: Set Alderaaners
Propera Entrega: Sonrisa, de l'Ana Torroja
La Hidden Song: Desprès del Water (la cancó que tanca el disc), hi apareix Verona. Comença als 4:45 minuts, més d’un minut desprès del final de Water.
La Edició Especial: I ha una Edició Nokia Music Store amb el Water (sense la hidden song) i la encara inèdita Happiness.
La Perla: Unspoken. Una peça capital del disc, amb una final demolidor, etern, que deixa en un molt segon terme la veu del solista, que repeteix una i una altra vegada.
La Frase: Every second is a Lifetime / and every minute more brings you closer to God / and you see nothing but the Red Lights / you let your body burn like never before.
L’Anècdota: Per a promocionar el disc, els Hurts van penjar a internet una cançó que no està inclosa en l’àlbum: la que dona nom al disc.
La Pregunta: Per què es tant difícil veure sortir grups com aquest, frescos, sincers, arriscats, autèntics avui en dia?
El Rànking: Set Alderaaners
Propera Entrega: Sonrisa, de l'Ana Torroja
¡Ya tienes el disco! Xq dices que serán grupo de un solo disco?
ResponEliminaDigo que tengo la sensación de que será un grupo de un solo disco: por las malas críticas que ha recibido, por que parecen un poco prefabricados... espero equivocarme, por que este me ha gustado mucho.
ResponElimina