El cinquè àlbum de la Ana Torroja (el sisè si comptem el recopil.latori Esencial, i no comptem les versions en altres idiomes), Sonrisa, es un dels discos més esperats de l’any.
Desprès de set anys sense cap disc amb material inèdit (des de l’any 2003, Frágil) l’Ana tenia previst llançar un disc nou a l’any 2009, però, malauradament, un accident d’automòbil (on un amic seu va morir, i el seu marit i la seva amiga Esther Arroyo van resultar ferits), amb demanda judicial inclosa, va fer que aquest disc no sortís mai a la llum. Desprès de l’ensurt, i la circumstància de la seva maternitat, la ex-cantant de Mecano, segons les seves pròpies paraules, veu la vida d’una altra manera, es molt més optimista, i mira el futur amb més esperança i il•lusió. I això mes nota, i molt, al disc.
L’Ana s’ha rodejat de grans noms de la música per la composició i producció d’aquest nou treball: el afamat productor Andrés Levin, que ja havia treballat amb ella a Paisajes de un Sueño al 1999 i a Me cuesta tanto olvidarte, el seu particular homenatge a les cançons del grup que la van veure néixer musicalment al 2005, el seu gran amic i confident Miguel Bosé (fins i tot canta una cançó amb ella), l’Aleks Syntek, la Mai Meneses de Nena Daconte, el David DeMaria, o el Carlos Goñi de Revólver entre d’altres.
Sonrisa es una bocanada d’aire fresc desprès de la pertinaç sequera musical d’aquest estiu. Ana ja ha deixat enrera (ja fa temps) l’estigma de Mecano, i superats uns quants anys bastant difícils per ella, ha tornat, i amb molta força, i sembla que ho ha fet per a quedar-s’hi.
L’Ana ens ha regalat un petit ramillet de cançons (només deu) molt fresques, dinàmiques i positives, on es nota clarament el seu immillorable estat d’ànim i les seves ganes de viure. Amb aquest disc, s’afiança més i més en el panorama musical espanyol, i molt a poc a poc, ens fa que l’apreciem molt més per la gran artista que es ara, que per la carismàtica, però secundària, gran veu que era amb els Mecano.
Up: Un dels discos més esperats de l’any, i que, per sort, ha complert totes les expectatives. Una veritable sorpresa.
Down: Només té deu cançons. Molt poques, la veritat. Encara que, com diu un bon amic meu, millor deu de bones que quinze de mediocres.
El Títol: Sonrisa. Ho diu tot: optimisme, vitalitat, alegria...
La Portada: Divertida. Una imatge de la cara de l’Ana amb unes ulleres de sol de colors, tretes del vídeo clip del primer single.
El Single: Sonrisa. Gravat al país africà de Mali, on l’Ana ha estat treballant per l’ONG Voces. Es una cançó molt potent, molt fresca i divertida. Destaca entre tot l’àlbum per la seva vitalitat. Una excel•lent carta de presentació pel disc.
Desprès de set anys sense cap disc amb material inèdit (des de l’any 2003, Frágil) l’Ana tenia previst llançar un disc nou a l’any 2009, però, malauradament, un accident d’automòbil (on un amic seu va morir, i el seu marit i la seva amiga Esther Arroyo van resultar ferits), amb demanda judicial inclosa, va fer que aquest disc no sortís mai a la llum. Desprès de l’ensurt, i la circumstància de la seva maternitat, la ex-cantant de Mecano, segons les seves pròpies paraules, veu la vida d’una altra manera, es molt més optimista, i mira el futur amb més esperança i il•lusió. I això mes nota, i molt, al disc.
L’Ana s’ha rodejat de grans noms de la música per la composició i producció d’aquest nou treball: el afamat productor Andrés Levin, que ja havia treballat amb ella a Paisajes de un Sueño al 1999 i a Me cuesta tanto olvidarte, el seu particular homenatge a les cançons del grup que la van veure néixer musicalment al 2005, el seu gran amic i confident Miguel Bosé (fins i tot canta una cançó amb ella), l’Aleks Syntek, la Mai Meneses de Nena Daconte, el David DeMaria, o el Carlos Goñi de Revólver entre d’altres.
Sonrisa es una bocanada d’aire fresc desprès de la pertinaç sequera musical d’aquest estiu. Ana ja ha deixat enrera (ja fa temps) l’estigma de Mecano, i superats uns quants anys bastant difícils per ella, ha tornat, i amb molta força, i sembla que ho ha fet per a quedar-s’hi.
L’Ana ens ha regalat un petit ramillet de cançons (només deu) molt fresques, dinàmiques i positives, on es nota clarament el seu immillorable estat d’ànim i les seves ganes de viure. Amb aquest disc, s’afiança més i més en el panorama musical espanyol, i molt a poc a poc, ens fa que l’apreciem molt més per la gran artista que es ara, que per la carismàtica, però secundària, gran veu que era amb els Mecano.
Up: Un dels discos més esperats de l’any, i que, per sort, ha complert totes les expectatives. Una veritable sorpresa.
Down: Només té deu cançons. Molt poques, la veritat. Encara que, com diu un bon amic meu, millor deu de bones que quinze de mediocres.
El Títol: Sonrisa. Ho diu tot: optimisme, vitalitat, alegria...
La Portada: Divertida. Una imatge de la cara de l’Ana amb unes ulleres de sol de colors, tretes del vídeo clip del primer single.
El Single: Sonrisa. Gravat al país africà de Mali, on l’Ana ha estat treballant per l’ONG Voces. Es una cançó molt potent, molt fresca i divertida. Destaca entre tot l’àlbum per la seva vitalitat. Una excel•lent carta de presentació pel disc.
El Duet: De mi Lado, amb el Miguel Bosé. Una cançó molt “bosera” per a tancar el disc.
Els Bonus Tracks: Tengo un Corazón, només disponible en iTunes (amb el permís de Sant Emule, es clar!)
Les Col•laboracions: Andrés Levin, Miguel Bosé, Aleks Syntek, Mai Meneses (Nena Daconte), David DeMaría, Carlos Goñi (Revólver), Leonel García (Sin Bandera) i el duo francés Les Nubians.
La Edició Especial: Hi haurà una Edició Especial amb un llibret adjunt amb profusió de fotografies de l’Ana a l’Àfrica, col•laborant amb l’ONG Voces.
La Perla: Tiempo, una cançó escrita per la pròpia Ana. Una cançó adulta, molt ben estructurada, que reflexa la seva radiant maduresa musical.
La Frase: Tu vida es un regalo que se abre por tu piel / nos ilumina el alma cuando ves lo que es
L’Anècdota: En les primeres notes de la cançó Soy hi surt la veu de la Jara, la filla de l’Ana.
La Pregunta: Escoltarem algun dia les cançons que l’Ana havia preparat abans de l’accident, per un disc que no veurà mai la llum?
El Rànking: Vuit Alderaaners
Propera Entrega: Going Back, del Phil Collins
Els Bonus Tracks: Tengo un Corazón, només disponible en iTunes (amb el permís de Sant Emule, es clar!)
Les Col•laboracions: Andrés Levin, Miguel Bosé, Aleks Syntek, Mai Meneses (Nena Daconte), David DeMaría, Carlos Goñi (Revólver), Leonel García (Sin Bandera) i el duo francés Les Nubians.
La Edició Especial: Hi haurà una Edició Especial amb un llibret adjunt amb profusió de fotografies de l’Ana a l’Àfrica, col•laborant amb l’ONG Voces.
La Perla: Tiempo, una cançó escrita per la pròpia Ana. Una cançó adulta, molt ben estructurada, que reflexa la seva radiant maduresa musical.
La Frase: Tu vida es un regalo que se abre por tu piel / nos ilumina el alma cuando ves lo que es
L’Anècdota: En les primeres notes de la cançó Soy hi surt la veu de la Jara, la filla de l’Ana.
La Pregunta: Escoltarem algun dia les cançons que l’Ana havia preparat abans de l’accident, per un disc que no veurà mai la llum?
El Rànking: Vuit Alderaaners
Propera Entrega: Going Back, del Phil Collins
Es un honor que menciones mi comentario. Oye, es cierto que ella había hablado de David de María... pero no lo veo reflejado en el disco en ningún tema. Y Carlos Goñi, tampoco. Bueno, entiendo que el disco te ha gustado (aunque sean pocas canciones...). A mi, SÍ!!
ResponEliminaMe gusta el feeling que tienen nuestros blogs, por eso te mencioné. En cuanto a David y Carlos, lo he leído en varios artículos, aunque yo tampoco los veo por ninguna parte en el disco. Ella menciona a un David, pero claro, Davids hay muchos!
ResponEliminaMe alegro que te haya gustado TANTO. A mí también me ha gustado mucho... le he puesto 8 Alderaaners!