Debut del cantant solista i compositor del grup de rock americà The Killers, Brandon Flowers. Al Desembre de l’any passat hi circulaven molts rumors sobre l’inici de la carrera en solitari d’en Flowers, així com d’una separació de la banda. Tots aquests rumors els van negar repetidament tant els membres del grup, com el mateix cantant. Desprès de sis anys de llançaments de discs, entrevistes, promocions i unes quantes gires arreu del món, els The Killers van decidir prendre’s un temps sabàtic. Flowers va decidir llavors començar a volar tot sol.
Produït pels afamats productors Daniel Lanois (U2), Stuart Price (Madonna) i Brendan O’Brien, en Flowers ens ofereix amb aquest Flamingo una colecció de cançons que per a res fan oblidar els seus treballs amb els The Killers. Abans al contrari, si s’escolta el disc sense saber que es tracta d’un disc en solitari del propi cantant, qualsevol podria pensar que no es si no un altra disc de la banda al complert. Es el que tè que un solista, i a l’hora principal compositor, faci discs tot sol: no deixa de recordar al grup del que hi formava part.
Resumint, el seu principal al•licient (el que sigui un àlbum només del Flowers) es també el seu principal defecte, ja que no ho sembla per res. Tot i això, es un bon disc, amb molt bona i cuidada producció.
Up: La curiositat de com pot sonar en solitari un dels principals compositors dels últims temps.
Down: S’hi sembla massa al grup que l’ha vist néixer musicalment: on comença Brandon Flowers i on acaben els The Killers?
El Títol: Es refereix al Casino i a un dels carrers més famosos del mateix nom que hi ha a Las Vegas, ciutat de naixement del cantant i on hi va passar la seva joventut i adolescència.
La Portada: El cantant de peu en el que sembla es una habitació d’un hotel. No hi ha massa més. Hi ha una portada alternativa, la de la Edició Especial, on es veu en Brandon segut en el llit de la mateixa habitació. Sincerament, no s’hi ha matat gaire.
Els Singles:
Crossfire, un mig temps marca de la casa, amb un estribillo potent. Funciona. N’hi ha però un altra single, aquest promocional: Swallow it. El següent single sembla que serà Only the Young.
El Vídeo: Dirigit pel Nash Edgerton, i enregistrat amb el novedos mètode VEVO, sembla un petit tribut a les últimes pel.lícules de James Bond, amb un Brandon Flowers presoner de guerra, maniatat i torturat, i amb una Charlize Theron com a heroïna de la funció. Una noia brandon.
Produït pels afamats productors Daniel Lanois (U2), Stuart Price (Madonna) i Brendan O’Brien, en Flowers ens ofereix amb aquest Flamingo una colecció de cançons que per a res fan oblidar els seus treballs amb els The Killers. Abans al contrari, si s’escolta el disc sense saber que es tracta d’un disc en solitari del propi cantant, qualsevol podria pensar que no es si no un altra disc de la banda al complert. Es el que tè que un solista, i a l’hora principal compositor, faci discs tot sol: no deixa de recordar al grup del que hi formava part.
Resumint, el seu principal al•licient (el que sigui un àlbum només del Flowers) es també el seu principal defecte, ja que no ho sembla per res. Tot i això, es un bon disc, amb molt bona i cuidada producció.
Up: La curiositat de com pot sonar en solitari un dels principals compositors dels últims temps.
Down: S’hi sembla massa al grup que l’ha vist néixer musicalment: on comença Brandon Flowers i on acaben els The Killers?
El Títol: Es refereix al Casino i a un dels carrers més famosos del mateix nom que hi ha a Las Vegas, ciutat de naixement del cantant i on hi va passar la seva joventut i adolescència.
La Portada: El cantant de peu en el que sembla es una habitació d’un hotel. No hi ha massa més. Hi ha una portada alternativa, la de la Edició Especial, on es veu en Brandon segut en el llit de la mateixa habitació. Sincerament, no s’hi ha matat gaire.
Els Singles:
Crossfire, un mig temps marca de la casa, amb un estribillo potent. Funciona. N’hi ha però un altra single, aquest promocional: Swallow it. El següent single sembla que serà Only the Young.
El Vídeo: Dirigit pel Nash Edgerton, i enregistrat amb el novedos mètode VEVO, sembla un petit tribut a les últimes pel.lícules de James Bond, amb un Brandon Flowers presoner de guerra, maniatat i torturat, i amb una Charlize Theron com a heroïna de la funció. Una noia brandon.
Only the Young: el vìdeo sembla una mescla de les pel.licules de la Esther Williams, del Cirque du Soleil i de Encuentros en la Tercera Fase
El Duet: Hard Enough, amb la Jenny Lewis. El consideren com a duet, però la realitat es que la noia només hi participa en l’estribillo. Ens recorda molt a Human.
La Edició Especial: Hi ha una Edició DeLuxe amb quatre temes més. I quatre o cinc euros més, també.
La Perla: Right behind You, un mig temps on podem gaudir de valent amb la característica i carismàtica veu d’en Brandon.
La Frase: Sunsets and Neon Lights / Call Girls and Neon Lights / Black Jack and Lady Luck / Cocaine and Lady Luck / You call upon her on holy knees tonight
L’Anècdota: A la Pàgina Oficial dels The Killers, hi va haver un compte enrere tres dies abans del llançament del disc.
La Pregunta: En Flowers ha comentat més d’una vegada que, encara que ha estat divertit fer un àlbum tot sol, ha estat també una experiència molt solitària, i que va trobar a faltar molts cops als seus companys assassins. Llavors... per què va decidir fer un àlbum en solitari?
El Rànking: Sis Alderaaners
Propera Entrega: Happiness, dels Hurts
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada