En el món de la música sempre hi ha hagut modes. Que tal i com en el disseny, venen i van amb una facilitat pasmosa. Recordem les modes dels discs en directe, dels recopilatoris, de les recreacions dels anys vuitanta, dels discs benèfics, etc. Sembla ser que ara hi ha una altra de moda: la dels cover-discs, es a dir, àlbums de versions d’altres artistes. En Rod Stewart es un hacha es aquest tema: en els últims anys n’ha tret set discs de versions (cinc de stàndards americans, un de rock i un de soul); i esperat, l’alletament de la vaca encara no s’ha acabat. En Craig David ha tret fa poc un altre de versions de temes de la Motown (Stevie Wonder, Marvin Gaye...) i fins i tot en Phil Collins ha anunciat que traurà aquest proper Setembre un disc de versions.
Però el cas que ens ocupa, l’Scratch my Back (Rasquem l’esquena), es diferent. I ho es per que es un disc del Peter Gabriel, i això son paraules majors. Si, en Gabriel no es limita únicament a versionar temes d’altres artistes com fan els demés, si no que les agafa i les reconverteix al seu estil i les torna a fer mítiques, tal i com ell sap fer-ho. I no només això, a més a més la elecció dels artistes versionats es espectacular: David Bowie (Heroes), Paul Simon (The Boy in the Bubble), Talking Heads (Listening Wind), Lou Reed (The Power of the Heart) o Neil Young (Philadelphia) –Es dona la casualitat que aquesta última cançó pertany a la Banda Sonora de la Pel•lícula Philadelphia, on el mateix Gabriel hi va participar en la preciosa Love Town-.
Heroes, la cançó que obre l’àlbum, es una veritable delícia, amb un començament instrumental increïble, The Boy in the Bubble està reinventada gairebé fins a la perfecció, Après Moi, de la Regina Spektor, te un inici mític que recorda molt a The Piano d’en Michael Nyman, Philadelphia ens recorda per que ens agrada tant Gabriel i The Book of Love, el primer single, es quasi un himne.
Un disc imprescindible per a qualsevol discoteca que es preui de ser-ho.
Up: Tot el disc. Una meravella.
Down: Gairebé res... potser que en conjunt, al ser un disc tan pausat, pugui avorrir una mica.
El Single: The Book of Love. Potser no la millor cançó del disc (Jo hagués escollit el Heroes de Bowie), però no defrauda gens.
La Portada: Críptica, imatge de dues cel.lules de sang juntes. Clara referència al nom de la nova gira d’en Gabriel, The New Blood Tour.
La Perla: The Power of the Heart, una versió del Lou Reed espectacular.
L’Anècdota: Aquest àlbum va ser concebut per a ser doble. El primer disc havia de ser tal i com es ara, i el segon, I’ll Scratch Yours, havia de ser un homenatge al propi Gabriel dels artistes als que ell versiona en el primer disc, amb cançons seves. No hi ha data de llançament d’aquest segon disc, encara que en els tres primers singles del Scratch my Back hi surten tres cançons d’aquest segon disc, les dels Magnetic Fields, Paul Simon i Bon Iver.
La Pregunta: Per què tot amb el Peter Gabriel es tant ampulòs?
El Rànking: Set Alderaaners.
Propera Entrega: I have the Love
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada