The Sea es el segon i molt esperat àlbum de la Corinne Bailey Rae (Leeds, 26 de Febrer de 1979), sis anys desprès d’aquella exitosa Opera Prima que va ser el seu primer (i homònim) disc de debut, del qual va vendre quatre milions de còpies. Produït pel Steve Brown i per ella mateixa, The Sea va veure la llum el 20 de Gener d’aquest mateix any, dos anys després de la prematura mort del seu marit, i va debutar a la llista del Billboard amb el número set. El disc conté onze cançons, totes escrites per la pròpia Corinne (dues d’elles coproduïdes pel Phillip Pae i la Jennifer Birch respectivament).
Es un disc molt pausat, amb dos o tres temes a mig temps (Feels like the First Time, The Blackest Lily, Closer...), on la suau i trencada veu de vellut de la Corinne ens arrossega fins els seus propis dimonis i fantasmes, clarament influenciats per la pèrdua del marit, i on ens mostra la imatge d’una dona clarament (encara) enamorada. Reminiscències sospitoses als primers treballs de la Sade (Love's on the Way), balades lentes i espeses (I would like to call it Beauty), i un tema principal (The Sea) que no arriba, ni de lluny, a la absoluta perfecció que era aquell Put your records on, la targeta de presentació de la cantautora anglesa.
No es un disc imprescindible, encara que no us farà cap nosa a la vostra discoteca
Up: S’hi sembla molt al primer.
Down: S’hi sembla massa al primer.
El Single: I'll do it all again (res a veure amb el Put your records on del primer disc)
La Portada: acceptable, encara que costa de visualitzar a la Corinne en mig de la natura i de la llum.
La Perla: La petita pinzellada del pop més fresc a Paris Nights and New York Mornings
La Pregunta: Per què el segon disc d'un artista novell mai cumpleix les expectatives creades?
El Rànking: 4 alderaaners i mig.
Propera Entrega: We are the World 25
Es un disc molt pausat, amb dos o tres temes a mig temps (Feels like the First Time, The Blackest Lily, Closer...), on la suau i trencada veu de vellut de la Corinne ens arrossega fins els seus propis dimonis i fantasmes, clarament influenciats per la pèrdua del marit, i on ens mostra la imatge d’una dona clarament (encara) enamorada. Reminiscències sospitoses als primers treballs de la Sade (Love's on the Way), balades lentes i espeses (I would like to call it Beauty), i un tema principal (The Sea) que no arriba, ni de lluny, a la absoluta perfecció que era aquell Put your records on, la targeta de presentació de la cantautora anglesa.
No es un disc imprescindible, encara que no us farà cap nosa a la vostra discoteca
Up: S’hi sembla molt al primer.
Down: S’hi sembla massa al primer.
El Single: I'll do it all again (res a veure amb el Put your records on del primer disc)
La Portada: acceptable, encara que costa de visualitzar a la Corinne en mig de la natura i de la llum.
La Perla: La petita pinzellada del pop més fresc a Paris Nights and New York Mornings
La Pregunta: Per què el segon disc d'un artista novell mai cumpleix les expectatives creades?
El Rànking: 4 alderaaners i mig.
Propera Entrega: We are the World 25
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada