Desprès de la descomunal i inhumana gira, que la portat per desenes de països i centenars de ciutats, i dues vegades, que va ser el PapiTour; desprès d’aquelles maratonianes sessions per concretar els duets que havien de acabar com el disc més reeixit de la seva carrera, el Papito; després d’incomptables entrevistes a la premsa escrita i intervencions a programes de televisió per tot el món; menys d’un any desprès, torna Miguel Bosé. I torna fenomenal: més prim (diu que s’ha aprimat vint quilos), més rocker (cançons inaudites al seu nou treball), i més guerrer i crític que mai (ha plantat cara diverses vegades a uns quants polítics).
Cardio es la seva nova targeta de presentació. Un disc fresc, juvenil, innovador, rocker, molt poppy, fins i tot un pel insòlit i experimental. El seu single, un monumental Estuve a punto de... ja es numero u a molts països. No es d’estranyar, es una petita joia. La resta del disc, va des de el rap de Júrame, a l’indie de Ayurvérico, o les balades de sempre com Por ti o La Verdad. Un disc molt novedós, que, encara que sembli una incongruència, ens recorda al Bosé de les seves millors èpoques, quan encara despuntava com un ídol per a jovenetes i era carn de fotos per a carpetes pre-universitàries.
Al marge de que el disc sigui bo o no, que agradi més o menys, o que vengui molt o poc, la veritat es que tot el que toca en Miguel es transforma en or, com si d’un Rei Mides modern es tractés. A l’hora, també hi té una mica d’en Dorian Gray: sembla que s’hagi venut l’ànima al Diable, per que el seu rellotge no avanci més. Bosé ens agrada i ens fascina. Ens cau bé. També ens agrada molt el que fa, per que ho fa molt i molt bé.
Up: Es un disc molt bo. Es fàcil d’escoltar, entra molt be.
Down: No estem ja una mica saturadets d’ell?
El Single: Estuve a punto de... Molt encertat. Una cançó canyera, en la que es desimbolt molt be vocalment i amb una lletra críptica i divertida
La Portada: També molt encertada. Una posa molt divertida del Miguel. De fet, la imatge sembla sortida del video clip Como un Lobo, que la canta amb la seva neboda Bimba.
La Perla: Dues, la que dona nom al disc, Cardio, cançó festiva i enganxosa (en el bon sentit de la paraula), i Hay?, que ens recorda al jove Miguel Bosé de Morir de Amor.
La Anécdota: La lletra de la cançó Júrame explica la experiència de l’artista i el seu col•lega i amic Juanes en la realització del concert Paz sin Fronteras que es va fer a l’illa de Cuba: un telèfon que sempre comunica, converses dos i tres cops al dia per a donar-se forces (van estar a punt de tirar la tovallola diverses vegades), un esforç titànic dels dos cantants que van tenir com a recompensa una inscripció al Llibre Guinnes dels Rècords
La Pregunta: Per què encara ens sembla que estem arrossegant el Papito?
El Rànking: Tres Alderaaners
Propera Entrega: Detalle del Miedo, de Mikel Erentxun ( i Las Malas Influencias)
Cardio es la seva nova targeta de presentació. Un disc fresc, juvenil, innovador, rocker, molt poppy, fins i tot un pel insòlit i experimental. El seu single, un monumental Estuve a punto de... ja es numero u a molts països. No es d’estranyar, es una petita joia. La resta del disc, va des de el rap de Júrame, a l’indie de Ayurvérico, o les balades de sempre com Por ti o La Verdad. Un disc molt novedós, que, encara que sembli una incongruència, ens recorda al Bosé de les seves millors èpoques, quan encara despuntava com un ídol per a jovenetes i era carn de fotos per a carpetes pre-universitàries.
Al marge de que el disc sigui bo o no, que agradi més o menys, o que vengui molt o poc, la veritat es que tot el que toca en Miguel es transforma en or, com si d’un Rei Mides modern es tractés. A l’hora, també hi té una mica d’en Dorian Gray: sembla que s’hagi venut l’ànima al Diable, per que el seu rellotge no avanci més. Bosé ens agrada i ens fascina. Ens cau bé. També ens agrada molt el que fa, per que ho fa molt i molt bé.
Up: Es un disc molt bo. Es fàcil d’escoltar, entra molt be.
Down: No estem ja una mica saturadets d’ell?
El Single: Estuve a punto de... Molt encertat. Una cançó canyera, en la que es desimbolt molt be vocalment i amb una lletra críptica i divertida
La Portada: També molt encertada. Una posa molt divertida del Miguel. De fet, la imatge sembla sortida del video clip Como un Lobo, que la canta amb la seva neboda Bimba.
La Perla: Dues, la que dona nom al disc, Cardio, cançó festiva i enganxosa (en el bon sentit de la paraula), i Hay?, que ens recorda al jove Miguel Bosé de Morir de Amor.
La Anécdota: La lletra de la cançó Júrame explica la experiència de l’artista i el seu col•lega i amic Juanes en la realització del concert Paz sin Fronteras que es va fer a l’illa de Cuba: un telèfon que sempre comunica, converses dos i tres cops al dia per a donar-se forces (van estar a punt de tirar la tovallola diverses vegades), un esforç titànic dels dos cantants que van tenir com a recompensa una inscripció al Llibre Guinnes dels Rècords
La Pregunta: Per què encara ens sembla que estem arrossegant el Papito?
El Rànking: Tres Alderaaners
Propera Entrega: Detalle del Miedo, de Mikel Erentxun ( i Las Malas Influencias)
Aún no tengo el disco. He escuchado las canciones... y salvo "Estuve a punto de...", me suenan que se ha pasado de "pop". No sé...
ResponEliminaLa gira parece espectacular y sorprendente en escenografía. La verdad es que Bosé se lo curra mucho.
No habia visto tu comentario hasta hoy! Pero este bicho no te avisa por mail cuando hay comentarios? En fin!
ResponEliminaSi que es un poco demasiado poppy. Y es que nos ha acostumbrado demasiado durante los últimos tres largos años con su Papito a escuchar grandes canciones suyas. Ahora, cuando nos presenta de nuevas, nos cuesta cogerles el gusto. Tiempo al tiempo.