Detalle del Miedo es el nou treball del donostiarra Mikel Erentxun, aquesta vegada signat amb Las Malas Influencias, el trio instrumental que es la seva nova banda actual, i amb la que farà una petita gira acústica per promocionar l’àlbum.
Desprès del seu últim disc, un doble CD en directe gravat al Teatro Victoria Eugenia (la seva segona casa) en la que, sembla, finalitzava una etapa (ja en portava dos), en Mikel ens presenta un disc intimista, introspectiu, suau i lent, relaxat, lluny de les sonoritats a la que ens estava acostumant últimament, amb unes cançons amb estribillos absents i uns arranjaments molt aconseguits (per cortesia, suposem, de aquestes Malas Influencias).
El que no ha canviat pas es la veu d’en Mikel, encara que potser una mica més xiuxiuejant, però segueix sent el Mikel de sempre, amb el seu segell inconfusible, que si bé s’està allunyant bastant dels seus últims treballs (El Abrazo del Erizo o El Corredor de la Suerte), i no acaba de tornar al grup que el va veure néixer musicalment (fa molt de temps ja que es va Desduncandhunar), encara que ho intenta (veure La Perla), tampoc podem dir que s’estigui apropant al seu antic Partner in Crime que era en Diego Vasallo i els seus àlbums minimalistes.
Angela, el primer single, Déjalo así, Halcones, El Mejor de mis Días, o Cuando nos cambió la Voz son petits exemples de precioses cançons d’aquest disc extraordinari que ens porta, també, reminiscències d’en Bob Dylan a El Ultimo Hombre del Mundo, una melodia perfecte del tema que dona nom al disc, Detalle del Miedo, o una balada preciosa, trencadora i íntima (aquesta si, digna de l’Autobiografia de Duncan Dhu) que es Eramos dos Hielos, amb un final instrumental d’infart.
Up: El milloret que ha fet des de fa molt de temps
Down: Tanta intimitat potser pot arribar a avorrir
El Single: Angela, per a mi, la millor cançó del disc, exquisida i fonamental per copsar el que tenim entre mans, amb un començament de violí espectacular
La Portada: Lletja, molt lletja.
La Perla: Horizonte Vertical, Duncan Dhu en els seus millors dies, un mig-tempo que enamora, Mikel en estat de gràcia. Sensacional.
La Anècdota: El propi Mikel diu del seu disc que en contes de ser una col•lecció de cançons es una col•lecció de sensacions. Detalle del Miedo, apart de ser el títol d’una dels temes, representa la pròpia naturalesa del disc: la por per experimentar qualsevol canvi important.
La Pregunta: Tant difìcil es un acostament amb el Diego Vasallo?
El Rànking: Vuit Alderaaners
Propera Entrega: Signed, Sealed and Delivered d’en Craig David
Desprès del seu últim disc, un doble CD en directe gravat al Teatro Victoria Eugenia (la seva segona casa) en la que, sembla, finalitzava una etapa (ja en portava dos), en Mikel ens presenta un disc intimista, introspectiu, suau i lent, relaxat, lluny de les sonoritats a la que ens estava acostumant últimament, amb unes cançons amb estribillos absents i uns arranjaments molt aconseguits (per cortesia, suposem, de aquestes Malas Influencias).
El que no ha canviat pas es la veu d’en Mikel, encara que potser una mica més xiuxiuejant, però segueix sent el Mikel de sempre, amb el seu segell inconfusible, que si bé s’està allunyant bastant dels seus últims treballs (El Abrazo del Erizo o El Corredor de la Suerte), i no acaba de tornar al grup que el va veure néixer musicalment (fa molt de temps ja que es va Desduncandhunar), encara que ho intenta (veure La Perla), tampoc podem dir que s’estigui apropant al seu antic Partner in Crime que era en Diego Vasallo i els seus àlbums minimalistes.
Angela, el primer single, Déjalo así, Halcones, El Mejor de mis Días, o Cuando nos cambió la Voz son petits exemples de precioses cançons d’aquest disc extraordinari que ens porta, també, reminiscències d’en Bob Dylan a El Ultimo Hombre del Mundo, una melodia perfecte del tema que dona nom al disc, Detalle del Miedo, o una balada preciosa, trencadora i íntima (aquesta si, digna de l’Autobiografia de Duncan Dhu) que es Eramos dos Hielos, amb un final instrumental d’infart.
Up: El milloret que ha fet des de fa molt de temps
Down: Tanta intimitat potser pot arribar a avorrir
El Single: Angela, per a mi, la millor cançó del disc, exquisida i fonamental per copsar el que tenim entre mans, amb un començament de violí espectacular
La Portada: Lletja, molt lletja.
La Perla: Horizonte Vertical, Duncan Dhu en els seus millors dies, un mig-tempo que enamora, Mikel en estat de gràcia. Sensacional.
La Anècdota: El propi Mikel diu del seu disc que en contes de ser una col•lecció de cançons es una col•lecció de sensacions. Detalle del Miedo, apart de ser el títol d’una dels temes, representa la pròpia naturalesa del disc: la por per experimentar qualsevol canvi important.
La Pregunta: Tant difìcil es un acostament amb el Diego Vasallo?
El Rànking: Vuit Alderaaners
Propera Entrega: Signed, Sealed and Delivered d’en Craig David
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada