Sembla que s’hi hagin posat tots d’acord! Des de que he encetat aquest blog, ja n’hi van dos discs de versions, i en tinc dos més en cartera! Quin recurs més fàcil! Un altra disc de versions, i, per a més inri, aquest es de versions de clàssics (o no!) del cinema.
Aquest es el segon disc en solitari de la vocalista i co-fundadora del grup escocès Texas (el primer, Melody, no estava gens malament). Sincerament, per a fer això, més l’hi caldria haver-se quedat a caseta ben calladeta. La primera sensació es decebedora. Els temes escollits no criden massa l’atenció. N’hi ha algun, però, que es salva de la crema: el Take me with you del Prince (Purple Rain), el If I can’t have you de la Ivonne Elliman (per cortesia dels Bee Gees) (Saturday Night Fever), o el God Bless the Child de la Billie Holiday (de quina pel•lícula deu ser?). Els altres, però, clamen al cel: l’infame Xanadu, el repetit ad nauseaum Sounds of Silence, el reclam publicitari de colònies d’estiu Many Rivers to Cross, la fàcil Preety Woman del Roy Orbison (encara que la Sharleen s’esforci vocalment no l’hi serveis de res), o el mediocre Take my breath away dels Berlin (Top Gun). Un desastre.
Up: Al menys sabem que encara està activa...
Down: Calia un àlbum de versions? I a més a més de versions de cinema? Què significa aquest horror de Pussycat?
El Single: Xanadu. No n’hi havia una altra? No podia la Sharleen haver escollit una cançó més escoltada, refregida i denostada que aquesta?
La Portada: No s’han matat gens
La Perla: God Bless the Child. Un preciós (i inesperat) tribut a la Barbra!
La Anècdota: Més que una anècdota, una amenaça... sembla ser que hi haurà una segona part d’aquest projecte...
La Pregunta: Per què la Sharleen no ha elaborat una mica mès acuradament la sel.lecció dels temes d'aquest disc?
El Rànking: 2 alderaaners
Propera Entrega: Cardio
Aquest es el segon disc en solitari de la vocalista i co-fundadora del grup escocès Texas (el primer, Melody, no estava gens malament). Sincerament, per a fer això, més l’hi caldria haver-se quedat a caseta ben calladeta. La primera sensació es decebedora. Els temes escollits no criden massa l’atenció. N’hi ha algun, però, que es salva de la crema: el Take me with you del Prince (Purple Rain), el If I can’t have you de la Ivonne Elliman (per cortesia dels Bee Gees) (Saturday Night Fever), o el God Bless the Child de la Billie Holiday (de quina pel•lícula deu ser?). Els altres, però, clamen al cel: l’infame Xanadu, el repetit ad nauseaum Sounds of Silence, el reclam publicitari de colònies d’estiu Many Rivers to Cross, la fàcil Preety Woman del Roy Orbison (encara que la Sharleen s’esforci vocalment no l’hi serveis de res), o el mediocre Take my breath away dels Berlin (Top Gun). Un desastre.
Up: Al menys sabem que encara està activa...
Down: Calia un àlbum de versions? I a més a més de versions de cinema? Què significa aquest horror de Pussycat?
El Single: Xanadu. No n’hi havia una altra? No podia la Sharleen haver escollit una cançó més escoltada, refregida i denostada que aquesta?
La Portada: No s’han matat gens
La Perla: God Bless the Child. Un preciós (i inesperat) tribut a la Barbra!
La Anècdota: Més que una anècdota, una amenaça... sembla ser que hi haurà una segona part d’aquest projecte...
La Pregunta: Per què la Sharleen no ha elaborat una mica mès acuradament la sel.lecció dels temes d'aquest disc?
El Rànking: 2 alderaaners
Propera Entrega: Cardio
Uno de los miembros de Texas Ali McErhone, ha estado muy mal de salud, por lo que el regreso del grupo ha tenido que esperar. Este disco surgió porque Sharleen había hecho varias de estas versiones en vivo: el tema de Prince "Take me with you" en conciertos de Texas y "If I can't have you" en un concierto tributo a los Bee Gees, de ahí la idea. No está tan mal, aunque su anterior "Melody" era mucho mejor. Pero es una gran voz y artista que merece la pena escuchar.
ResponEliminaNo sabía que el grupo había hecho un parón. Desde luego, Melody es infinitamente mejor. A mí me echado para atrás Xanadú. Tendré que escucharlo más veces.
ResponElimina