El cinquè àlbum d’estudi d’en Craig David es un disc de versions (recurs fàcil, molt fàcil), però, en aquest cas, es de versions de clàssics de la Motown (el mestre, l’Stevie Wonder, un altra mestre, el Marvin Gaye, i uns alumnes avantatjats, els Temptations...), i també es el primer disc que fa amb la seva nova companyia discogràfica, la Universal, ja que l’anterior, la Warner, el va posar literalment de potetes al carrer, degut a les poques vendes del seu últim treball, Trust me. Això si, no el va deixar anar sense abans signar amb ell un últim disc, aquest un recopil.latori (tot un clàssic), amb certes col•laboracions, que varien de país en país (en el cas d’Espanya, com no, la col•laboració va ser horrorosa, amb el Alex Ubago cantant en castellà part del Walking Away).
Hi ha tres temes nous, One More Lie (Standing in the Shadows of Love), amb un sampler dels Four Tops, All Alone (stop, look & listen), amb un altre sampler dels Stylistics, i la cançó que tanca el disc, This could be Love. Dues versions del gran mestre Stevie Wonder (For once in my Life i el que dona nom al disc, Signed, Sealed & Delivered (I’m Yours)), dues més del no menys mestre Marvin Gaye, I heard it through the Grapevine (quins títols més llargs!) i Mercy Mercy Me, hi ha lloc també per l’Al Green i el seu Let’s stay together (que, comparat amb la explosiva versió que va fer en el seu dia la Tina Turner, es queda en no res) i una desangelada versió del (Sittin’ on) the Dock of the Bay d’en Otis Reading.
En resum, que per ser un disc de covers es queda amb això, només un (trist) disc de versions. Esperàvem molt més del creador del Born to do it.
Up: Un disc del Craig David no es cap tontería, i s’agraeix que continuï gravant.
Down: Podria haver-ho fet millor, sincerament
El Single: One More Lie (Standing in the Shadows), la cançó que obre el disc i un dels tres temes nous. Arrenca con un tema discotequer que sembla enfilar tot el disc. Error. La cosa discotequera es queda aquí, per sort.
La Portada: Molt sosa.
La Perla: This could be Love, un altre dels temes nous, i el que tanca el disc. Senzillament, es el millor de tot l’àlbum, i trenca definitivament el mal gust de boca que ens deixava tanta versió. Canyera, ballable i enganxosa.
La Pregunta: Calía un disc de versions?
El Rànking: 3 Alderaaners
Propera Entrega: L’Sticky and Sweet Tour de la Madonna.
Hi ha tres temes nous, One More Lie (Standing in the Shadows of Love), amb un sampler dels Four Tops, All Alone (stop, look & listen), amb un altre sampler dels Stylistics, i la cançó que tanca el disc, This could be Love. Dues versions del gran mestre Stevie Wonder (For once in my Life i el que dona nom al disc, Signed, Sealed & Delivered (I’m Yours)), dues més del no menys mestre Marvin Gaye, I heard it through the Grapevine (quins títols més llargs!) i Mercy Mercy Me, hi ha lloc també per l’Al Green i el seu Let’s stay together (que, comparat amb la explosiva versió que va fer en el seu dia la Tina Turner, es queda en no res) i una desangelada versió del (Sittin’ on) the Dock of the Bay d’en Otis Reading.
En resum, que per ser un disc de covers es queda amb això, només un (trist) disc de versions. Esperàvem molt més del creador del Born to do it.
Up: Un disc del Craig David no es cap tontería, i s’agraeix que continuï gravant.
Down: Podria haver-ho fet millor, sincerament
El Single: One More Lie (Standing in the Shadows), la cançó que obre el disc i un dels tres temes nous. Arrenca con un tema discotequer que sembla enfilar tot el disc. Error. La cosa discotequera es queda aquí, per sort.
La Portada: Molt sosa.
La Perla: This could be Love, un altre dels temes nous, i el que tanca el disc. Senzillament, es el millor de tot l’àlbum, i trenca definitivament el mal gust de boca que ens deixava tanta versió. Canyera, ballable i enganxosa.
La Pregunta: Calía un disc de versions?
El Rànking: 3 Alderaaners
Propera Entrega: L’Sticky and Sweet Tour de la Madonna.
Todos a hacer discos de versiones... ¿qué pasa nadie compone nada nuevo? o ¿son las discográficas que con la crisis no quieren arriesgar nada nuevo?
ResponEliminaMe han gustado canciones de Craig David...
Muy cierto. Para ser su primer disco con una nueva discográfica, mal empezamos...
ResponEliminaOye, una pregunta, ¿qué diferencia el blog Your Songs de Alderaan? ¿Por qué unos discos los presentas en uno y otros en el otro? No, pillo la razón...
ResponEliminaMuy sencillo: El blog de Alderaan es, básicamente, de notícias que me interesan: discos nuevos, notícias musicales, peliculas, teatro, tele... el blog que a mí me gustaria leer.
ResponEliminaYour Songs es únicamente crítica de discos. De los discos que me compro. Una vez comprados, escuchados y leído por aquí y por allá comentarios acerca de ellos, expreso mi opinión y hago un pequeño (y particularísimo) ránking.
Una tontería como cualquier otra, ya ves.