Intriguer es el sisè àlbum de la banda de rock australiana (encara que el seu líder, principal compositor i creador del grup, en Neil Finn, es neozelandès), el segon a partir de la seva resurrecció al 2006, desprès d’un període d’inactivitat degut a la mort per suïcidi del bateria de la banda, en Paul Hester.
L’anterior àlbum del grup, Time on Earth, va ser catalogat com un híbrid entre un disc en solitari d’en Finn i un de la banda. Es per això que aquest nou treball era molt esperat com la veritable continuació d’aquell Together Alone (1993), l’últim disc de la banda al complert.
Intriguer funciona força bé, en Neil Finn continua amb la seva millor i característica veu suau, amb unes quantes balades marca de la casa (Either Side of the World, Falling Down, Isolation), uns mig tempos molt aconseguits (Archer’s Arrows, Amsterdam, Twice if you’re Lucky, Even if), i fins i tot hi podem trobar ritmes més potents (Inside Out), o puntuals tocs electrònics (Saturday Sun, el single oficial de l’àlbum), però en conjunt no es un disc massa destacable, més aviat sembla una sèrie de cançons amb poca connexió entre elles dins d’un sol paquet. Es a dir, un treball comercial destinat a omplir les butxaques dels Crowdies, així com a buidar-nos les nostres.
Up: Sempre es benvingut un nou disc dels Crowded House, i encara que no ens satisfaci del tot, sempre hi podem trobar alguna joia amagada.
Down: No està a l’alçada de les expectatives creades.
La Portada: Horrorosa. Aquesta mena de ós amb tupè a là Mod se la podien haver estalviat.
El Single: Saturday Sun. Sincerament, n’hi ha d’altres que mereixen més l’honor de ser el primer single.
La Perla: Either Side of the World, sense cap dubte, la millor cançó del disc. Comença amb la suavitat d’un mig temps, i poc a poc va pujant el ritme fins arribar a un pop amable, tallant-se en sec a la meitat de la cançó, i tornant així a començar. Una delícia.
La Frase: I try so hard to get it right / look for something in your eyes / and I see it / but you won’t yourself feel it
L’Anècdota: Els Crowded House son coneguts per tocar millor les seves cançons en directe, que no pas en els seus àlbums d’estudi. Es per això que per a la gravació d’aquest àlbum varen fer una mena de road-test a unes quantes cançons en el tour de presentació del seu disc anterior, per a copsar la reacció del seu pùblic.
La Pregunta: Per què una cançó tant maca com Isolation té una segona part tant desastrosa?
El Rànking: 5 Alderaaners
Propera Entrega: Night Work, dels Scissor Sisters
L’anterior àlbum del grup, Time on Earth, va ser catalogat com un híbrid entre un disc en solitari d’en Finn i un de la banda. Es per això que aquest nou treball era molt esperat com la veritable continuació d’aquell Together Alone (1993), l’últim disc de la banda al complert.
Intriguer funciona força bé, en Neil Finn continua amb la seva millor i característica veu suau, amb unes quantes balades marca de la casa (Either Side of the World, Falling Down, Isolation), uns mig tempos molt aconseguits (Archer’s Arrows, Amsterdam, Twice if you’re Lucky, Even if), i fins i tot hi podem trobar ritmes més potents (Inside Out), o puntuals tocs electrònics (Saturday Sun, el single oficial de l’àlbum), però en conjunt no es un disc massa destacable, més aviat sembla una sèrie de cançons amb poca connexió entre elles dins d’un sol paquet. Es a dir, un treball comercial destinat a omplir les butxaques dels Crowdies, així com a buidar-nos les nostres.
Up: Sempre es benvingut un nou disc dels Crowded House, i encara que no ens satisfaci del tot, sempre hi podem trobar alguna joia amagada.
Down: No està a l’alçada de les expectatives creades.
La Portada: Horrorosa. Aquesta mena de ós amb tupè a là Mod se la podien haver estalviat.
El Single: Saturday Sun. Sincerament, n’hi ha d’altres que mereixen més l’honor de ser el primer single.
La Perla: Either Side of the World, sense cap dubte, la millor cançó del disc. Comença amb la suavitat d’un mig temps, i poc a poc va pujant el ritme fins arribar a un pop amable, tallant-se en sec a la meitat de la cançó, i tornant així a començar. Una delícia.
La Frase: I try so hard to get it right / look for something in your eyes / and I see it / but you won’t yourself feel it
L’Anècdota: Els Crowded House son coneguts per tocar millor les seves cançons en directe, que no pas en els seus àlbums d’estudi. Es per això que per a la gravació d’aquest àlbum varen fer una mena de road-test a unes quantes cançons en el tour de presentació del seu disc anterior, per a copsar la reacció del seu pùblic.
La Pregunta: Per què una cançó tant maca com Isolation té una segona part tant desastrosa?
El Rànking: 5 Alderaaners
Propera Entrega: Night Work, dels Scissor Sisters
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada