dimarts, 31 d’agost del 2010

Aphrodite



No tothom pot dir que ha estat vint-i-dos anys al mon de la música, i que tot i així continuï triomfant. Aphrodite es l’àlbum numero onze de la Kylie, més de dues dècades desprès del seu primer disc. Va entrar directament al numero u de les llistes britàniques, aconseguint així el seu cinquè àlbum en arribar al més alt. A més a més, es la única artista femenina en aconseguir un àlbum numero u al Regne Unit en quatre dècades consecutives: 80s, 90s, 00s i 10s.

Kylie, ja assentada com una veritable icona pop, ens presenta un disc quasi perfecte amb una colecció de temes dance ballables, escrites per un ramellet de prominents noms de la escena musical d’avui en dia, com ara l’afamat productor Stuart Price (ha treballat brillantment amb el Confessions on a Dance Floor de la Madonna), l’Scissor Sister Jake Shears (Too Much), el Keane Tim Rice-Oxley (Everything is Beautiful), i la mateixa Kylie (Illusion, Too Much, Looking for an Angel). Sorprèn que en tot el disc no hi hagi ni una sola balada, tot i que es diu que alguna va estar escrita durant les sessions de gravació de l’àlbum. Pot ser més endavant, en un Aphrodite 2.0 - The Special Ballad Edition les trobarem.

La majestuositat de l’All the Lovers, el joc de sintetitzadors a l’ominós Closer, el preciosisme de Looking for an Angel, el pur funky de Can’t beat the Feeling o del Put your hands Up, o el poppy amable de Better than Today fan de Aphrodite un dels millors treballs de la cantant australiana, i, sense cap dubte, un dels millors discs dels últims mesos, gairebé tant com va ser el ja anomenat Confessions de la Madonna.

Com a nota discordant, destacar que d’aquest disc s’hi ha fet, que se sàpiga, quatre versions diferents: la standard, que es pot trobar a les prestatgeries de qualsevol botiga de musica, la Edició Japonesa, amb la cançó inèdita Heartstrings, la Edició Especial d’I-Tunes, amb la novetat de Mighty Rivers, i la d’Amazon punt com, amb Go Hard o Go Home. Sort que tenim a Sant Emule que vetlla per a tots nosaltres, víctimes innocents del totpoderós, infame i cruel merchandising actual.

Up: Un disc rodó, pletòric de dance music. Possibles singles del primer a l’últim.

Down: Escoltant-lo cançó per cançó, però per separat, es incommensurable. Escoltant-lo tot seguit pot arribar a cansar, però només una mica.

La Portada: Funcional. La Kylie emergeix amb els braços oberts d’una mena d’oceà de roba voluptuosa com una deessa de la simbologia grega. Els colors, blaus i blancs, mediterranis, contribueixen a l’efecte mitològic.

Els Singles:

All the Lovers, un tema agradable a mig temps, ritme enganxós, i un fenomenal videoclip original amb un toc sexual, clarament inspirat en el famós fotograf de nus Spencer Tunnick . Paradoxalment, aquest va ser un dels últims temes en entrar en la llista definitiva per l’àlbum.



Get Outta my Way

Pot ser la millor cançó del disc, la més marxosa i dinàmica. En el vídeo podem veure la famosa coreografia que la Kylie va presentar a l'inefable concurs America's Got Talent (la versió americana del nostre OT)



La Perla: Looking for an Angel, amb un començament que ens recorda al Like it or Not de la Madonna, i un breakdown a la meitat de la cançó llarg i profund, brutal.

La Frase: But baby it hurts / If love is really good / You just want more / Even if it throws you to the fire (All the Lovers)

L’Anècdota: Aphrodite va sortir a la venda el 30 de Juny, just la mateixa setmana que fa, 22 anys enrera, va sortir el seu àlbum homònim de debut, Kylie.

La Pregunta: Per què ens trobem avui en dia amb tantes versions d’un mateix disc, amb cançons exclusives en un disc que no hi son als altres?

El Rànking: Vuit Alderaaners

Propera Entrega: Euphoria, de l’Enrique Iglesias

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada