Bé, un altre disc en viu, fruit directe de la manca d’iniciativa i del poc risc que volen córrer les Cases Discogràfiques avui dia. El Taking Chances Tour es un disc, com el seu propi nom indica, resultat de la última gira de la canadenca Cèline Dion, on repassa tots els seus grans èxits (que en té molts) i presenta (tímidament) el seu últim treball en estudi, Taking Chances.
Tenint un repertori tant vast i plegat de reeixits singles, es fa difícil triar un repertori perfecte en el qual cap cançó primordial en quedi fora, i que, a més a més, hi quedi espai suficient per la presentació dels nous temes. Així, la Cèline ens ofereix una sèrie de medleys bastant inspirats (It’s all coming back to me Now/Because you loved Me/To Love you More), un Soul Medley molt encertat (Sex Machine/Soul Man/Lady Marmelade/Sir Duke/Respect/I got the Feelin’/I got You/It’s a Man’s Man’s Man’s World), i, fins i tot s’atreveix amb un Tribute to Queen Medley (We will rock You/The Show must go On), encara que aquest últim medley només apareix en l’inefable DVD.
La resta, les cançons de sempre, els singles de sempre. Una tímida aproximació al Taking Chances (quatre temes), una petita filigrana amb el duet The Prayer, cantant ella en directe i l’Andrea Boccelli en una pantalla de vídeo (cosa que ja va fer anys enrere amb la Barbra Streisand i el Tell him), i un tema insólit, Mego Flamenco, instrumental amb guitarres espanyoles al cap devant.
Es un bon disc. Bones cançons, bons arrangements, acurades versions. Pot ser massa bo. Es tant correcte, tant educat, tant... perfecte, que arriba a ser fins i tot predictible i insuls.
Up: Un altre disc de la Cèline per a la col•lecció.
Down: Más de lo mismo... no aporta res de res.
La Portada: Gens encertada. No hi havia un altre moment en el concert on ella sortís més maca? Ja acostuma a passar això en els discs en directe de la artista: el A New Day - Live in Las Vegas tenia una portada horrorosa.
La Perla: My Love. Gairebé sis minuts i mig d’aquesta bonica cançó, amb la veu de la Cèline en estat de gràcia.
L’Anècdota: Tant el disc com el DVD es van gravar per separat en anglès i en francès, resultant així dos discs completament diferents, encara que algunes cançons (Taking Chances, l’inevitable My Heart will go On) hi surten als dos formats.
La Pregunta: Per què li costa tant a la Cèline tornar a aixecar el cap?
El Rànking: Quatre Alderaaners
Propera Entrega: One Night Only, de la Barbra Streisand
Tenint un repertori tant vast i plegat de reeixits singles, es fa difícil triar un repertori perfecte en el qual cap cançó primordial en quedi fora, i que, a més a més, hi quedi espai suficient per la presentació dels nous temes. Així, la Cèline ens ofereix una sèrie de medleys bastant inspirats (It’s all coming back to me Now/Because you loved Me/To Love you More), un Soul Medley molt encertat (Sex Machine/Soul Man/Lady Marmelade/Sir Duke/Respect/I got the Feelin’/I got You/It’s a Man’s Man’s Man’s World), i, fins i tot s’atreveix amb un Tribute to Queen Medley (We will rock You/The Show must go On), encara que aquest últim medley només apareix en l’inefable DVD.
La resta, les cançons de sempre, els singles de sempre. Una tímida aproximació al Taking Chances (quatre temes), una petita filigrana amb el duet The Prayer, cantant ella en directe i l’Andrea Boccelli en una pantalla de vídeo (cosa que ja va fer anys enrere amb la Barbra Streisand i el Tell him), i un tema insólit, Mego Flamenco, instrumental amb guitarres espanyoles al cap devant.
Es un bon disc. Bones cançons, bons arrangements, acurades versions. Pot ser massa bo. Es tant correcte, tant educat, tant... perfecte, que arriba a ser fins i tot predictible i insuls.
Up: Un altre disc de la Cèline per a la col•lecció.
Down: Más de lo mismo... no aporta res de res.
La Portada: Gens encertada. No hi havia un altre moment en el concert on ella sortís més maca? Ja acostuma a passar això en els discs en directe de la artista: el A New Day - Live in Las Vegas tenia una portada horrorosa.
La Perla: My Love. Gairebé sis minuts i mig d’aquesta bonica cançó, amb la veu de la Cèline en estat de gràcia.
L’Anècdota: Tant el disc com el DVD es van gravar per separat en anglès i en francès, resultant així dos discs completament diferents, encara que algunes cançons (Taking Chances, l’inevitable My Heart will go On) hi surten als dos formats.
La Pregunta: Per què li costa tant a la Cèline tornar a aixecar el cap?
El Rànking: Quatre Alderaaners
Propera Entrega: One Night Only, de la Barbra Streisand
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada